La definició de llenguatge és:
El llenguatge és una funció psicofísica determinada que es serveix de signes sonors plens amb significat, articulats i gràficament fiables amb el fi d'anunciar o notificar estats psíquics, per provocar reaccions pràctiques a altres individus així com informar de relacions dotades de sentit.
Cal una adquisició del llenguatge adequat per seguir amb els pocessos maduratius de l'aprenentatge. Per tant, el desenvolupament dels nivells maduratius psicològics de les persones està condicionat pel llenguatge.
Aquest seria el primer esglaó per adquirir un bon aprenentatge en el qual hi podem afegir el nivell mental i els factors psicomotrius (control de diferents parts del cos, coneixement del seu propi cos, lateralitat...), perceptius (color, forma, mida, sons, espai, temps....) i emocionals (relacions amb els iguals i amb la gent que els envolta). Cada individu evoluciona i desenvolupa aquests factors segons els seus paràmetres genètics o provinents del medi o de l'entorn.
En la dislèxia, fisiològicament o psicològicament el llenguatge queda trastornat, i conseqüentment, l'alteració o la immaduresa en aquest camp provocarà una reestructuració escolar i per tant, si no es duu a terme correctament, pot causar el fracàs en el procés d'ensenyament-aprenentatge, que està condicionat per aquests processos mentals. I el plantejament per adquirir aquest aprenentatge varia substancialment.
Per ampliar el coneixement sobre la relació entre aprenentatge i llenguatge podeu mirar la conferència de Carlos Cornejo, professor de la universitat pontifícia de Xile, que explica d'una manera senzilla i molt general les concordances que tenen les paraules amb l'adquisició del coneixement tenint el llenguatge com un canal per aprendre.
Cliqueu a la imatge per veure la conferència.
Finalment, m'agradaria concloure dient que el llenguatge oral i escrit són la base de l'ensenyament. a l'escola. És a dir, com a éssers humans tenim la capacitat de parlar i escriure innatament però cal una ampliació de conceptes, procediments i actituds adquirits mitjançant la llengua que correspon a cada territori. Per tant, a l'hora d'actuar davant de la dislèxia s'ha d'adaptar el contingut i la metodologia.

Bibliografia:
ResponEliminaESCAT LLOVAT, J, La dislexia, un enfoque rehabilitador en la lecto-escriptura, ISEP textos, p 17-33