TIPUS

En aquesta entrada podrem llegir els diferents tipus de dislèxia que ens trobem a l'aula.

DISLÈXIA VISUAL 

Es tracta de la inhabilitat per captar el significat dels símbols del llenguatge imprés.No confonguem amb les dificultats que podria tenir un alumne amb deficiència visual perquè només té a veure amb la pèrdua de visió. Per tant, la dislèxia visual radica en la impossibilitat d'interpretar amb precisió el què es veu, és a dir, tenen manca de "comprensió" del que veuen.

Per exemple, la majoria de persones amb dislèxia visual perceben lletres o parts de paraula invertides, no reconeixen les grafies individuals, etc. Conseqüentment, estan obligades a treballar amb lentitud i no poden arribar als nivells de velocitat demanada; no recorden seqüències com ara els mesos de l'any...

DISLÈXIA AUDITIVA

Es tracta de la dificultat de percebre els sons separats en el llenguatge oral. Com en el tipus anterior, aquest no té res a veure amb la deficiència auditiva perquè compleixen amb els test audiomètrics. Però té unes repercusions similars a la sordesa total ja que tenen grans dificultats per a identificar les diferències entre sons de vocal i consonant i associar els sons amb el que està imprés.

Per tant, l'ensenyament fonètic habitual no té sentit per als alumnes amb dislèxia auditiva. Per això, cada nen ha d'idear les seves pròpies estratègies per a poder memoritzar visualment amb el deletreig de les paraules

DISGRAFIA

És la manca d'habilitats per a coordinar els músculs de la mà i el braç per tal d'escriure i que s'entengui el què es llegeix. Molts mestres saben de que parlem  quan a vegades es tatxen exercicis i es valoren negativament per no entendre la lletra i en canvi, la resposta està perfecta.

Normalment, es tracta de nens i nenes que escriuen amb lletra molt peitta i amb traços diferents. Per tant, els alumnes amb disgrafia necessitaran més temps per escriure.

Bibliografia:

R. JORDAN, DALE. La dislexia en el aula. Paidós, Buenos Aires.