LOGOPEDAS DE BLANQUERNA

CONSELLS DE PART DELS LOGOPEDAS DE BLANQUERNA PER A FUTURS MESTRES 

(Jordi Fernàndez i Núria Bascón)

- Trencament de mites

La dislèxia no es pot curar, no es pot solucionar el trastorn neurològic, sinó que es treballen els símptomes fins la millora casi total. Tal com diu la definició, la dislèxia no té a veure amb res intel·lectual, cultural ni emocional, per tant, no es pot treballar des de aquestes vessants.  

- Caure en l'error

És molt comú en els professionals fer un mal diagnòstic de la dislèxia, tant sigui per precoç com per tardí. S'ha de ser cautelós ja que els tractaments són molt diferents depenen de l'etiqueta que si posi.

Molts mestres pequen de fer sentències i avaluacions sobre la dislèxia que no corresponen amb els problemes que realment té l'alumne, si partim del fet que moltes dislèxies de graus poc avançats poden confondre's amb dificultats a l'hora de llegir o d'escriure.

És a dir, cal ser prudents i estar alertes davant de qualsevol dificultat o necessitat, i no precipitar-se.

- Poques proves estàndards

Actualment, no es disposa de gaires proves objectives clares per que diagnostiquin la dislèxia, el que es fa són estudis de l'activitat neuronal en durant la realització de diferents activitats com ara llegir un llibre i analitzar el que succeeix.


En canvi trobem proves com ara el POLC (prova objectiva de llengua catalana) per avalar els nivells de lectura i escriptura dels nens i nenes, però no està relacionat amb la dislèxia ni és un mètode per detectar-la.