DETECCIÓ

Com a futurs mestres és possible que en algun moment de la nostra vida ens trobem en algun cas en el que sospitarem que algun nen/a té dislèxia. Aquí explico com són en general els nens amb dislèxia en diferents moments del seu procés d'ensenyament aprenentatge, heu de tenir en compte tot el que s'ha dit anteriorment perquè no sempre és així.

És a dir, res és blanc o negre, sinó que hi ha matisos i cal tenir-los en compte.

Nens d'infantil (Educació Infantil)

- Herència familiar amb dislèxia (pares, germans, altres familiars).
- Retrás a l'hora d'aprendre a parlar amb claretat.
- Confusions en el vocabulari que té a veure amb la lateralitat i la orientació espacial.
- Confusions en la pronuncia de paraules que tenen semblança fonèticament.
- Falta d'habilitat per recordar el nom de series de coses (colors, dies de la setmana...)
- Alternança de dies "bons" i "dolents" en el treball escolar sense raó aparent.
- Aptitut per la construcció i els objects i joguines "tècniques" (habilitats manuals)
- Dificultat per aprendre rimes.
- Dificultats amb les paraules rimades.
- Dificultats amb les seqüències.


Nens fins als 9 anys
- Dificultat per aprendre a llegir i a escriure.
- Tendència permanent a escriure els números en un mirall o en direcció o orientació inadequada.
- Dificultats en la lateralitat (dreta i esquerra)
- Dificultat per aprendre l'alfabet, les taules de multiplicar, i en general, les seqüències.
- Falta d'atenció o concentració.
- Frustració, causa de problemes de conducta.

Nens entre 9 i 12 anys
- Errors de lectura, buits de comprensió lectora.
- Forma extranya d'escriure, inversió de les lletres...
- Desorganització a casa i a l'escola.
- Dificultat per copiar cuidadosament de la pissarra i del llibre.
- Dificultat per seguir les instruccions orals.
- Problemes de comprensió del llenguatge oral i imprés.
- Problemes de conducta: impulsivitat, poca atenció i immaduresa.


Nens de 12 anys en endavant
- Tendència a la escriptura desordenada i a vegades incomprensible.
- Faltes d'ortografia i inconsistències gramaticals.
- Dificultat per planificar i redactar relats i composicions escrites.
- Tendència a la confusió de les instruccions verbals i els números de telèfon.
- Gran dificultat per a l'aprenentatge de llengües estrangeres.
- Baixa comprensió lectora.

Font d'informació

Inclou bibliografia interessant i informació sobre la dislèxia a nivell logopèdic.
 
http://www.psicopedagogia.com/dislexia

LOGOPEDAS DE BLANQUERNA

CONSELLS DE PART DELS LOGOPEDAS DE BLANQUERNA PER A FUTURS MESTRES 

(Jordi Fernàndez i Núria Bascón)

- Trencament de mites

La dislèxia no es pot curar, no es pot solucionar el trastorn neurològic, sinó que es treballen els símptomes fins la millora casi total. Tal com diu la definició, la dislèxia no té a veure amb res intel·lectual, cultural ni emocional, per tant, no es pot treballar des de aquestes vessants.  

- Caure en l'error

És molt comú en els professionals fer un mal diagnòstic de la dislèxia, tant sigui per precoç com per tardí. S'ha de ser cautelós ja que els tractaments són molt diferents depenen de l'etiqueta que si posi.

Molts mestres pequen de fer sentències i avaluacions sobre la dislèxia que no corresponen amb els problemes que realment té l'alumne, si partim del fet que moltes dislèxies de graus poc avançats poden confondre's amb dificultats a l'hora de llegir o d'escriure.

És a dir, cal ser prudents i estar alertes davant de qualsevol dificultat o necessitat, i no precipitar-se.

- Poques proves estàndards

Actualment, no es disposa de gaires proves objectives clares per que diagnostiquin la dislèxia, el que es fa són estudis de l'activitat neuronal en durant la realització de diferents activitats com ara llegir un llibre i analitzar el que succeeix.


En canvi trobem proves com ara el POLC (prova objectiva de llengua catalana) per avalar els nivells de lectura i escriptura dels nens i nenes, però no està relacionat amb la dislèxia ni és un mètode per detectar-la.

GRAUS

En la psicologia, logopèdia i magisteri es marquen uns graus de la discapacitat per tal de classificar, sempre tenint en compte els petits matisos amb les 

lleu: el començament de la lectura i l'escriptura corrent, alguns errors però es solucionen al cap de dos anys.

Mitjà: nens que necessiten alguns anys per desenvolupar les habilitats en la lectura-escriptura. Hi ha dificultats que arriben a l'edat adulta.

Sever, nens que s'estanquen i no arriben a aprendre a llegir ni a escriure.

CARACTERÍSTIQUES

1. Inversions

2. Inversions de lletres dins de la mateixa sil·laba

3. Dificultats en compondre paraules i frases

4. Omissions, adicions i substitucions

5. Paraules enganxades

6. Dificultats en dexifrar, per comprendre el que llegeix

7. Ortografia convencional (natural)

8. Graus de dificultat

9. Diferència espai-temps

10. Escencial, secundari i figura a fons

11. Atenció dispersa

ASSOCIACIONS

Les associacions que estan relacionades amb la dislèxia i altres necessitats específiques fan una gran tasca social de recolliment i de acompanyament de les famílies per tal d'afrontar els dubtes o informar-se per lluitar contra les incoherències.

El que ofereixen és assessorament professional i moments per trobar-se i parlar sobre els problemes que es puguin trobar els pares, mares o tutors dels nens i nenes amb necessitats esfecífiques.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE DISLÈXIA I ALTRES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES (ACD)

L'Associació Catalana de Dislèxia i Altres Dificultats Específiques (ACD) va ser constituïda el 22 d'abril de 1992 per un grup de pares, mares i professionals preocupats per la situació que les persones amb problemes d'aprenentatge en general o amb dislèxia viuen en el nostre país.

L' ACD vol reunir tots els sectors interessats en el desenvolupament físic i psíquic dels nens i nenes dislèctics, així com les àrees formatives i laborals dels adults i adolescents dislèctics o amb dificultats específiques d'aprenentatge. I també tot el món professional implicat: mestres, professors, neuròlegs, logopedes, pediatres, psicòlegs,..

L'Associació pretén donar resposta a les necessitats educatives i socials de les persones amb dislèxia o amb altres dificultats específiques d'aprenentatge.

http://www.acd.cat/

 DISFAM

DiSfam neix com una entitat sense ànim de lucre a l'any 2002. Està integrat per famílies amb fills amb dislèxia, professionals de diferents àmbits, adults dislèxics... i s'han decidit a agrupar-se preocupats i sensibilitzats per les dificultats en l'aprenentatge durant l'etapa infantil i adulta i també per les conseqüències emocionals amb suport psicològic per a les famílies i suport al professorat.

Aquesta asssociació pertany a l'Associació de DIslexia i a la federació de Dislèxia espanyola(FEDIS)

http://www.disfam.net/portalweb/

 

TIPUS

En aquesta entrada podrem llegir els diferents tipus de dislèxia que ens trobem a l'aula.

DISLÈXIA VISUAL 

Es tracta de la inhabilitat per captar el significat dels símbols del llenguatge imprés.No confonguem amb les dificultats que podria tenir un alumne amb deficiència visual perquè només té a veure amb la pèrdua de visió. Per tant, la dislèxia visual radica en la impossibilitat d'interpretar amb precisió el què es veu, és a dir, tenen manca de "comprensió" del que veuen.

Per exemple, la majoria de persones amb dislèxia visual perceben lletres o parts de paraula invertides, no reconeixen les grafies individuals, etc. Conseqüentment, estan obligades a treballar amb lentitud i no poden arribar als nivells de velocitat demanada; no recorden seqüències com ara els mesos de l'any...

DISLÈXIA AUDITIVA

Es tracta de la dificultat de percebre els sons separats en el llenguatge oral. Com en el tipus anterior, aquest no té res a veure amb la deficiència auditiva perquè compleixen amb els test audiomètrics. Però té unes repercusions similars a la sordesa total ja que tenen grans dificultats per a identificar les diferències entre sons de vocal i consonant i associar els sons amb el que està imprés.

Per tant, l'ensenyament fonètic habitual no té sentit per als alumnes amb dislèxia auditiva. Per això, cada nen ha d'idear les seves pròpies estratègies per a poder memoritzar visualment amb el deletreig de les paraules

DISGRAFIA

És la manca d'habilitats per a coordinar els músculs de la mà i el braç per tal d'escriure i que s'entengui el què es llegeix. Molts mestres saben de que parlem  quan a vegades es tatxen exercicis i es valoren negativament per no entendre la lletra i en canvi, la resposta està perfecta.

Normalment, es tracta de nens i nenes que escriuen amb lletra molt peitta i amb traços diferents. Per tant, els alumnes amb disgrafia necessitaran més temps per escriure.

Bibliografia:

R. JORDAN, DALE. La dislexia en el aula. Paidós, Buenos Aires.

 

LA DISLÈXIA: QUÈ ÉS?

La dislèxia és una dificultat significativa i persistent en la forma escrita del llenguatge i en alguns casos en el càlcul aritmètic. Per a l'avaluació i detecció no ens hem de fixar en el quoficient intel·lectual.

Es caracteritza perquè les adquisicions de la persona en l'àmbit de la lectoescriptura es troben molt per sota del nivell esperat en funció de la seva intel·ligència i la seva edat cronològica. És un problema de tipus cognitiu, que afecta a aquelles habiltats lingïístiques associades a l'escriptura sobretot en el pas de codificació vebal, memòria a curt termini, la percepció i la seqüenciació.

Cal dir que la dislèxia evolutiva, que és així com l'anomenem, és independent a qualsevol causa intel·lectual, cultural i emocional. És a dir, les causes principals de la dislèxia no provenen de les barreres mentals o d'intel·ligencia, ni del context social al qual pertanyi el nen; tampoc podem culpar a un trauma emocional del propi nen o nena. Per tant, es tracta d'una dificultat basada en un transtorn neurològic específic que té el seu origen en algún "traumatisme" cerebral adquit.

 Així doncs, els nens i nenes amb dislèxia els podem detectar per la incapacitat per llegir i adoptar una postura de confusió i inversió de paraules, greus dificultats per deletrejar i dificultats per escriure.

Aquesta informació i moltíssima més sobre els diferents tipus de dislèxia segons els paràmetres psicològics i estudis realitzats per tal de trobar el tractament adient a la dislèxia infantil ho podeu trobar al llibre del qual he extret aquesta informació anomenat:

- E. THOMSON, MICHAEL. Dislexia, Su naturaleza, evaluación y tratamiento. Alianza Psicològica, Madrid,  1992.

EL LLENGUATGE

La definició de llenguatge és:

El llenguatge és una funció psicofísica determinada que es serveix de signes sonors plens amb significat, articulats i gràficament fiables amb el fi d'anunciar o notificar estats psíquics, per provocar reaccions pràctiques a altres individus així com informar de relacions dotades de sentit.

Cal una adquisició del llenguatge adequat per seguir amb els pocessos maduratius de l'aprenentatge. Per tant, el desenvolupament dels nivells maduratius psicològics de les persones està condicionat pel llenguatge.

Aquest seria el primer esglaó per adquirir un bon aprenentatge en el qual hi podem afegir el nivell mental i els factors psicomotrius (control de diferents parts del cos, coneixement del seu propi cos, lateralitat...), perceptius (color, forma, mida, sons, espai, temps....) i emocionals (relacions amb els iguals i amb la gent que els envolta). Cada individu evoluciona i desenvolupa aquests factors segons els seus paràmetres genètics o provinents del medi o de l'entorn.

En la dislèxia, fisiològicament o psicològicament el llenguatge queda trastornat, i conseqüentment, l'alteració o la immaduresa en aquest camp provocarà una reestructuració escolar i per tant, si no es duu a terme correctament, pot causar el fracàs en el procés d'ensenyament-aprenentatge, que està condicionat per aquests processos mentals. I el plantejament per adquirir aquest aprenentatge varia substancialment. 

Per ampliar el coneixement sobre la relació entre aprenentatge i llenguatge podeu mirar la conferència de Carlos Cornejo, professor de la universitat pontifícia de Xile, que explica d'una manera senzilla i molt general les concordances que tenen les paraules amb l'adquisició del coneixement tenint el llenguatge com un canal per aprendre.

Cliqueu a la imatge per veure la conferència.

Finalment, m'agradaria concloure dient que el llenguatge oral i escrit són la base de l'ensenyament. a l'escola. És a dir, com a éssers humans tenim la capacitat de parlar i escriure innatament però cal una ampliació de conceptes, procediments i actituds adquirits mitjançant la llengua que correspon a cada territori. Per tant, a l'hora d'actuar davant de la dislèxia s'ha d'adaptar el contingut i la metodologia.

 

INTRODUCCIÓ

La dislèxia està present a les aules des de fa molts anys però fa poc temps que s'estudia tenint en compte les persones que la parteixen.

En aquest blog trobareu tot allò que he cercat sobre el trastorn i tot allò que hauré de tenir en compte quan sigui mestra, tant sigui materials, recursos, experts...

Aquest tema el vaig escollir en el moment que vaig veure el documental de "Documentos TV" anomenat "Palabras al viento". Aquest tracta des de diferents punts de vista la dislèxia i és així com realitzaré el treball de Bases psicopedagògiques de l'educació especial. Partiré dels diferents punts que comenta el documental i els ampliaré amb informació adicional.

Per altra banda, també adjuntaré vivències pròpies i treball de camp.

Espero que us agradi i us sigui útil.